Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.
La paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:
Durant unes vacances vaig conèixer uns israelians.
Pel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en [...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)
[...]
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:
La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.
Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.
Aquestes tres formes [...]
.
En cas que el sintagma nominal, a més d'anar introduït per un determinant indefinit, tingui un adjectiu, si aquest adjectiu queda sense pronominalitzar va precedit de la preposició partitiva de. Passa el mateix amb els participis i amb els possessius postverbals:
Ell va proposar dues receptes fàcils [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.